dilluns, 20 de desembre del 2010
diumenge, 31 d’octubre del 2010
JOAN SOLÀ (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d’octubre de 2010)
"Més enllà de la tristesa per la mort d'un home savi i bo, d'un mestre exigent, d'un professor brillant, d'un patriota coratjós, més enllà de la pèrdua de l'espòs, el pare, l'oncle, el col·lega o l'amic, ens queda una obra sòlida i l'exemplaritat indiscutible de qui sempre va plantar cara pel país en defensa de la seva llengua. Tenir els ànims necessaris per seguir el seu exemple, en la mesura de les nostres modestes capacitats, serà la millor manera de fer memòria per sempre de Joan Solà. Que ell descansi en pau, que nosaltres seguirem el combat."Salvador Cardús, Avui, 31 d'octubre de 2010.
dissabte, 25 de setembre del 2010
Màrius Torres, en el centenari del seu naixement
Que sigui la meva ànima la corda d'un llaütper sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.
dimecres, 11 d’agost del 2010
Miserables!
Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l'integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l'exèrcit, el que vosaltres heu anomenat "la pàtria comuna" dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insoportable per als altrres Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l'evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l'arma del terrorisme una raó d'Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure'ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d'això en dieu democràcia.
Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d'una vegada fora d'aquest espai irrespirable.
Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d'infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d'un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepoència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que mols catalans -no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar- desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és a l'hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l'Estatut.
Joan Solà
dimarts, 10 d’agost del 2010
La felicitat
Check out this SlideShare Presentation:
La felicitat
View more presentations from rosadebardissa.
dimarts, 13 de juliol del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Les coses petites
¿ On es troba la bellesa? ¿En les coses grans que, com les altres, estan condemnades a morir, o bé en les petites que, sense aspirar a res, saben incrustar en l'instant una gemma d'infinit?
Muriel Barbery
dilluns, 10 de maig del 2010
L'arbre de l'esperança. J. Carner
En un prat, gemat arreul'arbre hi ha de l'esperança;
amb la mà ningú no l'heu;
ell no mai es desatansa.
De ses fulles a la veu,
par que el món es torni dansa:
té les ires sota peu
i és tot dret com una llança.
Sols de veure'l un matí,
us sabríeu deixondir,
ulls caiguts, races esclaves.
Canta l'arbre verdejant
i les branques pugen tant
que a mig arbre ja són blaves.
dijous, 22 d’abril del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
divendres, 19 de febrer del 2010
Collarets de llum. Miquel Martí i Pol
.jpg)
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
-On serà l'amor
que no puc trobar-la?
-On serà l'amor?
-fa la lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
divendres, 15 de gener del 2010
La muntanya d'ametistes. Guerau de Liost
Apoteòsic, d'enroscades trompes
soni l'esclat imperial. Un jorn
set lapidaris, traficants de pompes,
la cuita violaren de ton forn.
I prodigares -camperola festa-
no pas de ginebrons l'òpal espars
ni el topazi florit de la ginesta,
sinó violes en cristall de quars.
Avui, sorruda, ta dolor consagra
d'exhausta mina l'oblidat renom.
I encara sotges amb la testa magra
el responsori de les boires tristes
que sots avall s'agemoleixen com
un enderroc de noves ametistes.
dissabte, 2 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)