Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles:
Així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho poguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses concretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Parlem de tu, però no pas amb pena.
T'estimo, dura
"Què li darem a n'el Noi de la Mare,
DRAC
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
Què podem dir de la llengua que no hagin dit, al llarg dels segles, els qui l'han estimada i estudiada. L'escriptor anglès del s. XVIII Samuel Johnson deia que en l'idioma hi ha l'arbre genealògic d'una nació. Per a l'escriptor Jaume Cabré la llengua és la pàtria. I per al filòleg Jesús Tuson la diversitat lingüística és un patrimoni cultural que cal preservar amb la mateixa o més fermesa amb què es defensa el medi natural.
Jo em donaria a qui em volgués
Un home mira els núvols.Eternament
"Més enllà de la tristesa per la mort d'un home savi i bo, d'un mestre exigent, d'un professor brillant, d'un patriota coratjós, més enllà de la pèrdua de l'espòs, el pare, l'oncle, el col·lega o l'amic, ens queda una obra sòlida i l'exemplaritat indiscutible de qui sempre va plantar cara pel país en defensa de la seva llengua. Tenir els ànims necessaris per seguir el seu exemple, en la mesura de les nostres modestes capacitats, serà la millor manera de fer memòria per sempre de Joan Solà. Que ell descansi en pau, que nosaltres seguirem el combat."
Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l'integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l'exèrcit, el que vosaltres heu anomenat "la pàtria comuna" dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insoportable per als altrres 
¿ On es troba la bellesa? ¿En les coses grans que, com les altres, estan condemnades a morir, o bé en les petites que, sense aspirar a res, saben incrustar en l'instant una gemma d'infinit?
Muriel Barbery
